Les activitats són obertes a tots els públics, tot programant amb especialment interès per a propar la creació coma eina a la mainada i al públic juvenil.
Laboratori d'Experimentació Artística i Nous Mitjans (Joves) i Performance Interdisciplinar resultat del Taller; Segona Trobada d'Arquitectures Col•lectives (Tot Públic); Laboratori per Inventar Jugant (Infantil); Taller per a nens (infantil); Taller salut mental (Tot Públic); Projeccions i presentacions (Tot Públic)

[megafone.net]

“Let's play?: torna a néixer sense manual d'instruccions” és una instal.lació interactiva que reflexiona sobre el procés de coneixement, el joc i les regles del joc.
Let's play? és també un petit viatge on el públic participa individualment i de manera activa fent un recorregut que parteix de la base del llenguatge sensorial que he treballat amb el Teatro de los Sentidos.
La idea d'aquesta instal.lació va començar amb una pregunta: què seria de nosaltres si haguéssim d'aprendre de nou tots els codis de comportament d'un món absolutament desconegut? Let's play? és un joc a partir d'aquest premissa. Un joc que porta a la diversió, a la confusió i a la reflexió.

CREDITS: Lets's play? :torna a néixer sense manual d'instruccions és una instal.alció dirigida per Thaïs Botinas en col.laboració amb Marga Socías. Tècnic muntatge: Gabriel Hernández. Sò: Julià Carboneras. Escultura: Manolo Sierra. Amb el suport de la cooperativa fructícula agrícola de l'Empordà (Sant Pere Pescador) . Agraïments: Valentina Vargas, Teatro de los Sentidos, Marta Blanch, Marta Vergonyós, Andrea Farrés. Carlus Camps, Elisenda Santamaría

HORARIS INSTAL.LACIÓ:

Divendres 25 de 17h a 20h
Dissabte 26 de 17h a 20h
Diumenge 27 de 11h a 14h.

Cristina Busto ha triat l'animació stop motion (o aquesta ha escollit a l’artista) com a tècnica en la qual evolucionar, mitjançant la qual genera una sèrie de peces narratives. El moviment es desenvolupa tant en l'espai de dues dimensions mitjançant el dibuix i la pintura (parets, papers, teles) com en el moviment dels objectes que envolten a aquests suports i dins dels espais en els quals es desenvolupa el treball .
Va utilitzar l'animació com a llenguatge al qual va afegint paraules noves a mesura que va perfeccionant la seva faceta de dibuixant amb la recerca del moviment i l'expressió animada.
La peça que presenta a ingràvid és una forma més d’aquesta evolució, presentada per a l’ocasió com a instal•lació interactiva en la que l’espectador és el motor d’un ciclotrop que porta instal•lada aquesta tècnica.
[cristinabusto.com]

Un cursor informàtic gegant es col•loca a la plaça Josep Pla (Teatre Jardí) de Figueres. Es pot moure per tot l’espai de la plaça i els ciutadans poden seure-s’hi com si fos un banc, en una plaça en la que no hi ha bancs.
El cursor s'ha extret del seu entorn normal, la pantalla digital, tot adquirint una presència física. No obstant això, encara està en contacte amb el món digital a través d'un dispositiu GPS, que transmet dades a un lloc web sobre la seva posició. Al lloc web, es pot seguir la seva posició a la plaça - o en altres paraules, pots veure com tu o altres persones mouen el cursor pels voltants, durant el festival.

[urbancursor.com]

Què seria de Vila-sacra i de tot l’Empordà si fossin el llombrigo del món, tal com profetitzava Fages de Climent? Quin urbanisme l’assetjaria en el lloc de la invasió turística? Quines idees podria generar l’Empordà si on encara hi ha camps i carreteres transitades per població flotant de les capitals hi hagués un teixit indefinit de carrers?

El 4 de febrer de 1956, Carles Fages de Climent pronuncià la conferència “Vila-sacra, capital del món” al Casino Menestral de Figueres. A partir d’una especulació històrica plausible i desaforada, Fages de Climent imagina el present d’una comarca esdevinguda centre del món. Imagina un present amb noms i ubicacions, però sense arquitectura i urbanisme. Quina cara tindria aquest espai convertit en capital del món, en una Nova York de la parahistòria? Les escasses vel•leïtats imperialistes dels empordanesos els n’haurien previngut de tota manera, però el cert és que el territori ha estat escapçat per una altra capitalitat, compartida amb tants d’altres espais, que és cruel, transportable i poc definida: el turisme. Amb quin urbanisme ens quedem?

Aquesta instal•lació sonora contraposa la realitat de la invasió turística, element vertebrador de l’economia de la zona, amb la idea d’una metròpoli immensa i diversa que s’estendria de cap a cap de l’Empordà, sense deixar cap buit sense construir en el seu territori.

[propost.org/escoffet]

Un neó amb la sentència invertida "Ne Trabaillez Jamais", fa llum dia i nit durant els dies que es duu a terme el festival.
L'artista proposa una peça sobre la inutilitat de l'esforç, el treball immaterial, i fa una reflexió explícita a la
precarietat actual, que probablement es molt similar al moment en que es va generar el graffiti.

Jordi Mitjà recupera un cop i un altre aquesta frase dins el seu procés de treball. El darrer cop, durant la reforma de la Rambla l'any 2002,
l'artista va gravar la frase damunt de tres llambordes, i els operaris varen col.locar-la enterrant la inscripció.

Aquest graffiti anònim es va fer sobre un mur a la Rue du Seine (Saint-Germain-des Pres), a París l'any 1953, i la Internacional Situacionista
va publicar una fotografia que el va fer popular a tot el món. A molts llibres s'atribueix a Guy Debord, -de forma errònia-, l'autoria de la pintada.
[jordimitja.com]

Empordà IX (Empordà 2009-Nou) és un projecte participatiu que té com a origen una enquesta oberta a tothom publicada la web de l'Ingràvid. L'enquesta presentada té com a premises una sèrie de conceptes, ubicacions, colors i hipotètics dibuixos que descriuen l'entorn que representa l'Empordà contemporani (amb la possibilitat d'afergir-ne si s'escau segons el criteri del participant). D'aquí el nom del projecte, IX, fent referència a l'any en què s'ha dut a terme i nou com a novetat de la percepció d'aquest, fugint ja de l'estereotip del paratge bucòlic que s'ha publicitat des dels anys 60 amb la idealització de virginitat, bellesa i tranquil•litat d'aquest entorn.
Mitjançant els resultats obtinguts a l'enquesta, es construeixen una sèrie de casetes d'ocells (referència al subconscient col•lectiu dels estornells de la Rambla de Figueres), com a receptacles informatius dels propòsits del públic que ha contribuït a priori (una imatge, un color i un concepte), que mostren com a resultat la seva particular visió de l'àmbit que habita, freqüenta o si més no el vincula d'alguna manera o altra.

Piano Superposició n º 1 és un homenatge a inventor del submarí i fa referència al silenci i la foscor dels oceans. El piano vertical que es troba al vestíbul de la casa natal de Narcís Monturiol de Figueres (actual seu del Cercle Sport) ha estat silenciat visual i acústicament per TRES, que s'ha servit de feltre per anul•lar la seva sonoritat i ho ha folrat íntegrament amb paper cinefoil negre mat per fer-ho "desaparèixer" . En virtut de les seves propietats característiques, aquest material d'alumini negre mat habitualment utilitzat per il•luminadors i directors de fotografia, funciona com una metàfora del silenci visual en bloquejar la llum i sumir a l'objecte que envolta en la més perfecta foscor interior.
Podem doncs dir que el piano real "ha desaparegut" de la sala on es troba normalment ubicat deixant lloc a un nou objecte que només és un piano en aparença.

El “silenciament” interior del instrument s'ha dut a terme mitjançant la col locació de tires de feltre entre els martells i les cordes, de manera que encara que pogués ser obert i utilitzat, no sonaria.

[elsilencio.com]

De la irreverència a la cordialitat, de la ironia a la tendresa, de l'interès social a la crítica institucional, del poètic al sarcàstic, Capilars proposa un espai de confluència de mirades i aproximacions al fenomen d'allò públic des de l'art.

En la seva versió 0.0, Capilars presenta la selecció d'episodis audiovisuals del projecte La Metamorfosi de la crispetes, curtes peces de vídeo a partir d'intervencions en l'espai públic, desenvolupades pels col lectius Controlzeta i Miniaturefilms, així com un projecte d'intervenció gràfica urbana específic per Figueres, desenvolupat per l'artista Toni Tena en el marc de Ingràvid'09.

Toni Tena (1971) - projecte Figueres
Una campanya gràfica que inclou nous icones "pop" en l'espai públic. El projecte ofereix una visió crítica i irònica i, alhora, es nodreix del pensament sobre algunes de les qüestions més controvertides del món contemporani. Per Figueres Tena planteja un work in progress pensat per implementar-se en l'espai públic sense limitar l'espai físic, sinó involucrant xarxes de relacions entre grups ciutadans, apropiant-se per a això d'icones locals, pintades urbanes, publicitat, fullets turístics o avisos trobats en establiments públics , a partir de passejades per la ciutat i xerrades amb els residents.

Controlzeta i miniaturefilms - la metamorfosi de las palomitas
El projecte La Metamorfosi de la Crispetes neix de la unió ideològica i logística del col•lectiu Controlzeta i de la productora Miniature. Es tracta d'una sèrie d'episodis on la provocació irònica i una mica de mala llet són el fil argumental per remoure les aigües internes, si n'hi ha, de l'espectador. Accions rodades, rodant-se i per rodar on el correcte és, a voluntat, el menys important, sent posat a prova sistemàticament per buscar els seus límits.

Maçart Videofactory @ Ingràvid
En el marc de Festival de Cultura Contemporània de l'Empordà M11 maçart 2008, els artistes Aggtelek, Aníbal Parada i Liz K. Peñuela van ser convidats a interactuar amb l'espai i les gents de Maçanet de Cabrenys, desenvolupant processos d'intervenció amb l'espai físic i / o participació dels habitants.

Cercant resituar l'estigma de "colonització cultural" al qual s'enfronta l'art contemporani en la seva aproximació a espais socials no habituats a la seva presència, mitjançant la implicació amb el context o la seva població, els artistes van procurar peces site-sepecific que dialoguen amb o sobre Maçanet de Cabrenys, a través dels seus interessos temàtics i des de les seves pròpies maneres de fer. El resultat final d'aquests work in progress són les obres videogràfiques que ara es presenten en Ingràvid'09.

Sinopsi del film:
Jose R. desenvolupa la seva rutina de conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual a la de qualsevol taxista de 52 anys, de no ser perquè els taxis que condueix són robats. Jose roba per poder treballar. Com es pot arribar a una situació tan absurda? Es tracta d'un boig, o d'un treballador sense treball a qui la lògica del Sistema ha abocat sense remei a semblant paradoxa

Ponents:
Santiago López Petit és professor de Filosofia Contemporània a la UB, i està vinculat a l’espai de crítica i pensamnet: espaienblanc.net.
Pepe Rovira: és actor per casualitat

La pregunta que sobrevola la taula rodona podria ser la següent: Quin és el lloc de l’art en la societat actual? O, potser millor: Quina possibilitat té avui dia la cultura per interactuar amb un públic cada vegada més heterogeni i, per descomptat, amb interessos més difícils de sistematitzar?
En el marc del Festival Ingràvid i prenent com a punt de partida les diferents propostes artístiques que s’hi hauran pogut visualitzar, es realitzarà aquest col•loqui amb la finalitat no d’oferir respostes tancades sinó d’eixamplar el contingut d’uns interrogants massa vegades obviats per la crítica especialitzada. La taula rodona serà moderada pel crític Eudald Camps i comptarà amb la presència de tres destacats professionals en la matèria com són Oscar Abril Ascaso, Mery Cuesta i Magdala Perpinyà.
Els resultats de la taula rodona es publicaran a la revista digital adeumateria.cat.

sobre el moves
El festival moves es presenta per primera vegada a Espanya convidat per Ingravid i mostrarà un recull de peces projectades durant les cinc edicions. El festival va ser creat el 2005 com un spin off de l’aclamat festival internacional Commonwealth Film Festival a Manchester. Els vídeos exploren noves vies d’explicar històries a través d’ aquests elements comuns posant de relleu la diversitat de possibilitats d’ aquest format i gènere. Aquest any el moves ha celebrat la seva cinquena edició, establint-se com la plataforma més gran de d’ aquest gènere tant particular (movement on screen - moviment en pantalla) al Regne Unit.

[www.movementonscreen.org.uk]

Telenoika és una associació cultural que agrupa persones movilitzades per la cultura audiovisual. Telenoika es defineix com una comunitat oberta de creatius audiovisuals i actualment està formada per video creadors, músics electrònics, desenvolupadors de software y tota classe de persones interessades en la investigació de vies alternatives de comunicació i expressió artística.

Telenoika realitzarà una projecció audiovisual sobre la façana del teatre jardí. Un espectacle impressionant on la creació audiovisual es troba amb la manipulació arquitèctonica per a fer-nos veure la realitat desde una altra perspectiva.
concert audiovisual a càrrec de K-Sero[dj] + off//TV[vj] i per acabar actuació del grup audiovisual La Màquina de Turing.

[telenoika.net]

“Guillamino a la classe de les girafes” vol ser un primer punt de contacte per tal que els nens descobreixin en temps real la creació de música electrònica. Després de l’èxit d’iniciatives com el Sónar Kids, és evident que el més jovenets poden gaudir al mateix nivell d’aquesta música, sempre a un volum adequat per ells. L’experiència de Pau Guillamet oferint classes a diferents escoles, instituts i centres de creació és tota una garantia.

[guillamino.com]